A la dècada de 1840, alguns mecànics d'armes de foc nord-americans van començar a fabricar armes de foc amb dispositius de mira òptica. El 1848, Morgan James de l'estat de Nova York va dissenyar un dispositiu d'albirament en forma de tub amb la mateixa longitud que el canó. La meitat posterior de l'aparell estava equipada amb una lent de vidre i 2 punts de mira per a la vista.
Més tard, es van utilitzar dispositius d'orientació similars a la Guerra Civil Americana. Però l'àmbit real del valor pràctic va néixer l'any 1904, desenvolupat per Carl Zeiss d'Alemanya i utilitzat a la Primera Guerra Mundial. A la Segona Guerra Mundial, l'abast va començar a madurar.
